Visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou

Des del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ens arriba aquesta interessant proposta per tots aquells interessats en el patrimoni industrial i la història:

El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ha organitzat per al divendres, 5 d'agost, a les 10 de la nit, una visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou i a la Torre de l'Amo.

El Parc Fluvial del Llobregat ha programat una activitat a la fresca que s'iniciarà amb una visita guiada a la colònia de Viladomiu Nou. Posteriorment, els participants es desplaçaran fins als jardins de la Torre de l'Amo on es projectaran els dos audiovisuals sobre la Setmana Tràgica, que ja es poden veure actualment a les golfes de la Torre. Per completar aquesta activitat a la fresca, es farà una visita guiada a la Torre de l'Amo i, en acabar, s'oferirà una copa de cava a tots els assistents.

Recordem que l'espai museïtzat de les golfes de la Torre de l'Amo ja ofereix aquests dos audiovisuals que recorden els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya, un conflicte del qual se celebra el centenari el mes de juliol de l'any anterior. L'audiovisual, titulat 'La Setmana Tràgica', explica els fets i les conseqüències de la revolta obrera a les ciutats catalanes en què, per mostrar rebuig a l'ordre establert, es van cremar convents i escoles religioses. Es fa una descripció genèrica del conflicte, les seves causes i conseqüències i els seus efectes a la societat catalana. Entre les imatges cal destacar la cessió dels drets de fragments de la pel·lícula «La ciutat cremada» (Antoni Ribas, 1976) que la seva família ha cedit gratuïtament. I el segon audiovisual explica la història del moviment obrer a les colònies de l'Alt Llobregat des de 1890 fins a la Setmana Tràgica de 1909, fent especial èmfasi en com es van viure els fets de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, incloent una investigació històrica inèdita sobre com va pujar la revolta Llobregat amunt i els fets que van tenir lloc, així com la repressió ocorreguda després. Aquest audiovisual desmunta el mite que les colònies eren uns oasis tranquils i pacífics sense revoltes ni organització obrera.

Es preveu que l'activitat a la fresca tindrà una durada de dues hores, i el cost serà de 8 euros per persona. Tots aquells que vulguin participar-hi s'hauran d'inscriure al Parc Fluvial del Llobregat.

Accés Torre de l'Amo de Viladomiu Nou: C-16, sortida 86 Gironella Sud, direcció Viladomiu Nou.

Per a més informació i reserves: 93 825 06 89, infoparc@parcfluvial.cat , www.parcfluvial.cat

Derribo de Tarrasa Industrial, S.A. Enero de 1990

Una tarde de enero de 1990 pasé por la carretera de Montcada y vi una enorme brecha abierta por las excavadoras en la esquina de las calles Prim y Baldrich, en la parte de atrás de la Tarrasa Industrial. El sábado, aprovechando que no trabajaban las máquinas, regresé al lugar con mi cámara Konica y un carrete Fuji de color.
Solo quedaban en pie las naves colindantes a la carretera de Montcada y a la calle Baldrich. Se hizo de noche antes de lo esperado, y me quedé con ganas de más, pero no podría volver hasta la semana siguiente, y para entonces solo la chimenea permanecía en su lugar.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, se constituyó en 1917 como fruto de la fusión de otras importantes industrias textiles de la ciudad, propiedad de algunas de las familias más destacadas de la época, como los Alegre.
En un principio la producción se destinó a la exportación, pero tras el paréntesis de la guerra civil, en que la fábrica se constituyó como una cooperativa obrera y adaptó sus productos a las demandas del momento, la producción centró su negocio en el mercado español.
A finales de los 50, con una baja productividad, maquinaria obsoleta, una excesiva plantilla y una fuerte competencia, inició un declive imparable que la condujo al cierre en 1967.

Tras el derribo en 1990 se construyo una gran plaza en torno a la chimenea. Años más tarde se añadieron unos bloques de viviendas y las dos torres del complejo comercial, de ocio y residencial llamado Parc del Segle XXI.

En el libro "Història Industrial de Terrassa II" editado por Diari de Terrassa y Lunwerg Editores, se dedica un extenso capitulo a esta fábrica.


Una tarda de gener de 1990 vaig passar per la carretera de Montcada i vaig veure una enorme bretxa oberta per les excavadores en la cantonada dels carrers Prim i Baldrich, en la part del darrere de la Tarrasa Industrial. El dissabte, aprofitant que no treballaven les màquines, vaig tornar al lloc amb la meva càmera Konica i un rodet Fuji de color.
Solament quedaven en peus les naus adjacents a la carretera de Montcada i al carrer Baldrich. Es va fer de nit abans de l'esperat, i em vaig quedar amb ganes de més, però no podria tornar fins a la setmana següent, i per llavors solament la xemeneia romania en el seu lloc.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, es va constituir en 1917 com a fruit de la fusió d'altres importants indústries tèxtils de la ciutat, propietat d'algunes de les famílies més destacades de l'època, com els Alegre.
Al principi la producció es va destinar a l'exportació, però després del parèntesi de la guerra civil, en què la fàbrica es va constituir com una cooperativa obrera i va adaptar els seus productes a les demandes del moment, la producció centrà el seu negoci al mercat espanyol.
A la fi dels 50, amb una baixa productivitat, maquinària obsoleta, una excessiva plantilla i una forta competència, va iniciar un declivi imparable que la va conduir al tancament el 1967.

Després de l'enderrocament al 1990 es va construir una gran plaça entorn de la xemeneia. Anys més tard es van afegir uns blocs d'habitatges i les dues torres del complex comercial, d'oci i residencial anomenat Parc del Segle XXI.

En el llibre "Història Industrial de Terrassa II" editat per Diari de Terrassa i Lunwerg Editors, es dedica un extens capítol a aquesta fàbrica.

Terrassa Industrial, 1985

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Chimeneas de Tintorería Lanera, S.A. en las calles Montserrat y Sant Leopold. Solo se conserva la chimenea octogonal.

Interior de una nave del conjunto del Vapor Albiñana. Espacios actualmente rehabilitados.

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Algunas de las naves del entorno del Vapor Gran en la calle Sant Genís.

Fachada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.

Detalle de la entrada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.

Tarrasa Industrial, S.A. en el cruce de las calles Baldrich y Prim.

Chimenea de conjunto del Vapor Gran. Calle Baldrich.

Interior de una tintorería abandonada en la carretera de Rubí.

Tejados de Filatures Castells con la chimenea del vapor Matarí al fondo desde la calle Josep Trueta. Conjunto actualmente abandonado.

Talleres de maquinaría textil Galán, en la calle Fracesc Oller. Está era una de las visiones que tenía desde mi ventana.

Detalle de la fachada de Tintorería Dore, S.A. en el actual Passeig de les Lletres.

Estructuras de hierro en una fábrica de Can Parellada.

En el año 1985, con mi primera cámara réflex, una Konica Autoreflex TC recién estrenada, con conocimientos de fotografía muy limitados, me lancé a fotografiar durante unas vacaciones de verano algunas de las fabricas de Terrassa.

Bajo la influencia estética del movimiento Dadá y los cuadros de "máquinas amorosas" de Francis Picabia y los collages de Raoul Hausmann, las Vanduardias de entreguerras, fotografías que había visto de Edward Weston, Albert Renger-Patzsch y el matrimonio Becher, postulé, junto con un par de amigos, Juan Carlos Iborra y Toni Coarasa, con quienes en aquel entonces estudiaba 3º de BUP, el proyecto que se llamó Terrassa Industrial.

El título buscaba por una parte dejar constancia de la realidad industrial de la ciudad a mediados de los 80. Muchas fábricas estaban abandonadas, pero la fisionomía urbana continuaba siendo la de una ciudad volcada en la industria textil. Por otra parte Tarrasa Industrial era el nombre de una de las fábricas textiles más grandes e importantes, que por aquel entonces yacía sumergida en el letargo de un largo abandono, fiel reflejo de la vida de los últimos dinosaurios industriales de los que solo quedaba el esqueleto.

De todo lo fotografiado aquel agosto de 1985, prácticamente no queda nada en pie.


L'any 1985, amb la meva primera càmera réflex, una *Konica *Autoreflex TC recentment estrenada, amb coneixements de fotografia molt limitats, em vaig llançar a fotografiar durant unes vacances d'estiu algunes de les fabriques de Terrassa.

Sota la influència estètica del moviment Dadá i els quadres de "màquines amoroses" de Francis Picabia i els collages de Raoul Hausmann, les avantguardes d'entreguerres, fotografies que havia vist d'Edward Weston, Albert Renger-Patzsch i el matrimoni Becher, vaig postular, juntament amb un parell d'amics, Juan Carlos Iborra i Toni Coarasa, amb els qui per aquell temps estudiava 3º de BUP, el projecte que es va anomenar Terrassa Industrial.

El títol buscava d'una banda deixar constància de la realitat industrial de la ciutat a mitjan els 80. Moltes fàbriques estaven abandonades, però la fesomia urbana continuava sent la d'una ciutat bolcada en la indústria tèxtil. D'altra banda Tarrasa Industrial era el nom d'una de les fàbriques tèxtils més grans i importants, que aleshores jeia submergida en la letargia d'un llarg abandó, fidel reflex de la vida dels últims dinosaures industrials dels quals solament quedava l'esquelet.

De tot el fotografiat aquell agost de 1985, pràcticament no queda gens en peus.

Terrassa modernista

El fin de semana del 7 y 8 de mayo tuvo lugar una nueva edición de la Fira Modernista de Terrassa, un evento que recrea de una forma lúdica y festiva ese periodo histórico de principios del siglo XX.
Terrassa está ligada al modernismo, pero el modernismo en esta ciudad está íntimamente ligado a la industria. La burguesía industrial de la ciudad construyo fábricas, almacenes y residencias.
Los obreros, la ciudadanía, trabajó o sirvió en esos edificios. Hoy los ciudadanos podemos disfrutar de esos espacios como parte de nuestro patrimonio. Hagamos que forme también parte de nuestro patrimonio la memoria y esfuerzo de aquellas gentes que con su trabajo y sufrimiento construyeron, no solo aquella sociedad industrial, sino que también sentaron las bases de lo que es nuestra sociedad actual.

El cap de setmana del 7 i 8 de maig va tenir lloc una nova edició de la Fira Modernista de Terrassa, un esdeveniment que recrea d'una forma lúdica i festiva aquest període històric de principis del segle XX.
Terrassa està lligada al modernisme, però el modernisme en aquesta ciutat està íntimament lligat a la indústria. La burgesia industrial de la ciutat va construir fàbriques, magatzems i residències. Els obrers, la ciutadania, va treballar o va servir en aquests edificis. Fem que formi també part del nostre patrimoni la memòria i esforç d'aquelles gents que amb el seu treball i sofriment van construir, no solament aquella societat industrial, sinó que també van establir les bases del que és la nostra societat actual.

Fábrica textil en el Bages

A finales de febrero con motivo de la visita a otra fábrica cercana, accedimos a esta antigua fábrica de río, situada junto al Cardener, del cual obtenía la fuerza motriz para mover sus máquinas.

Pese haber intentando acceder a su interior en numerosas ocasiones, los accesos siempre estuvieron cerrados hasta ahora. La sensación, una vez dentro, de haber llegado unas semanas tarde era muy fuerte: ni rastro de cualquier metal, paredes y techos destrozados y escombros y desechos por todos lados.

En el interior de una sala muy oscura nos encontramos con un enorme engranaje de varios metros de diámetro. El resto de engranajes habían sido cortados recientemente por chatarreros clandestinos. Se hace necesaria una próxima visita con equipo de flashes autónomos para fotografiar este espacio, si aun sigue allí el engranaje.

Fotografías realizadas el 20 de febrero de 2011.

A la finals de febrer, amb motiu de la visita a una altra fàbrica propera, vam accedir a aquesta antiga fàbrica de riu, situada al costat del Cardener, del qual obtenia la força motriu per moure les seves màquines.
Malgrat haver-hi intentant accedir al seu interior en nombroses ocasions, els accessos sempre van estar tancats fins ara. La sensació, una vegada dins, d'haver arribat unes setmanes tard era molt forta: ni rastre de qualsevol metall, parets i sostres destrossats i enderrocs i deixalles per tot arreu.
A l'interior d'una sala molt fosca ens trobem amb un enorme engranatge de diversos metres de diàmetre. La resta d'engranatges havien estat tallats recentment per ferrovellers clandestins. Es fa necessària una propera visita amb equip de flaixos autònoms per fotografiar aquest espai, si encara segueix allà l'engranatge.
Fotografies realitzades el 20 de febrer de 2011.

Maquinaria agrícola en una masía abandonada

En medio de una urbanización de un municipio del Vallès Occidental encontramos una gran masía, abandonada desde hace años, que poco a poco va perdiendo partes de la cubierta, lo que acelerará su deterioro mientras nadie hace nada por impedirlo.

Afortunadamente, que el acceso esté oculto por la maleza y su situación en medio de una zona con viviendas ha preservado toda esta maquinaría del saqueo voraz de los chatarreros clandestinos y demás vándalos.

Fotografías realizadas el 2-4-2011.

Enmig d'una urbanització d'un municipi del Vallès Occidental trobem una gran masia, abandonada des de fa anys, que a poc a poc va perdent parts de la coberta, la qual cosa accelerarà el seu deteriorament mentre ningú fa res per impedir-ho.
Afortunadament, que l'accés estigui ocult per la mala herba i la seva situació enmig d'una zona amb habitatges ha preservat tota aquesta maquinaria del saqueig voraç dels ferrovellers clandestins i altres vàndals.

Fotografias realitzades el 2-4-2011.

Las harineras cordobesas

Desde aquí quiero haceros eco de un nuevo libro sobre patrimonio industrial del que Alberto Moreno y Yolanda López son autores, que trata el mundo harinero, concretamente en la provincia de Córdoba, donde hay una gran riqueza y diversidad tipológica. El prologuista de esta edición ha sido D. Julián Sobrino, Vicepresidente del TICCIH-España y de la Fundación Patrimonio Industrial de Andalucía. La publicación cuenta con la colaboración de Ayuntamientos locales y Fundaciones.

Des d'aquí vull fer-vos ressò d'un nou llibre sobre patrimoni industrial del que Alberto Moreno i Yolanda López son autors, que tracta el món fariner, concretament a la província de Còrdova, on hi ha una gran riquesa i diversitat tipològica. El pròleg d'aquesta edició ha estat a carrec de D. Julián Sobrino, Vicepresident del TICCIH-Espanya i de la Fundació Patrimoni Industrial d'Andalusia. La publicació compta amb la col·laboració d'Ajuntaments locals i Fundacions.

"Sota Terra" de TV3 ens endinsa a les entranyes de la colònia Cal Marçal

REC.01 Experimental Stores a Igualada

Los días 3, 4 y 5 de junio se celebró en Igualada la segunda edición del outlet, REC.01 Experimental Stores, una mezcla de patrimonio industrial y venta de stocks de marcas como Punto Blanco, Antonio Miró, Armand Basi, Custo Barcelona, Lottusse y Marithé François Girbaud, entre otras. Las tiendas instaladas en antiguas fábricas textiles y tenerías situadas en el barrio del Rec serán desmontadas tras esta actividad volviendo en unos casos a su codiana actividad fabril o a su solitario letargo post industrial. Muchas de estas antiguas fábricas y almacenes fueron cerrando sus actividades desde mediados del siglo XX.

La acequia de más de 3 Km que da nombre al barrio del Rec serpentea entre estrechas callejuelas que esconden singulares fábricas, tan antiguas como la propia revolución industrial, que conservan sus naves y fachadas prácticamente tal y como fueron en su época productiva. Resulta curioso ver como a diferencia de otras ciudades catalanas de marcado pasado industrial, la zona no se ha visto empujada a la demolición propiciada por la especulación urbanística. Algunos de las fábricas han sido rehabilitadas dando paso a cálidos y sofisticados estudios de diseño, oficinas... Un escenario que en su día formó parte de la industria de la moda y que durante unos días vuelve, de alguna manera, a cobrar vida a través de ella.

Una buena iniciativa para darle nuevos usos a estos viejos y abandonados edificios y de paso atraer la atención de la población sobre el patrimonio industrial.

Els dies 3, 4 i 5 de juny es va celebrar en Igualada la segona edició de l'outlet, REC.01 Experimental Stores, una barreja de patrimoni industrial i venda d'estocs de marques com Punto Blanco, Antonio Miró, Armand Basi, Custo Barcelona, Lottusse i Marithé François Girbaud, entre unes altres. Les botigues instal·lades en antigues fàbriques tèxtils i adoberies situades en el barri del Rec es desmuntaran després d'aquesta activitat tornant en uns casos a la seva quotidiana activitat fabril o a la seva solitària letargia post industrial. Moltes d'aquestes antigues fàbriques i magatzems van tancar les seves activitats des de mitjans del segle XX. La sèquia de més de 3 Km que dóna nom al barri del Rec serpenteja entre estretes carrerons que amaguen singulars fàbriques, tan antigues com la pròpia revolució industrial, que conserven les seves naus i façanes pràcticament tal com van ser en la seva època productiva.

Resulta curiós veure com a diferència d'altres ciutats catalanes de marcat passat industrial, la zona no s'ha vist empesa a la demolició propiciada per l'especulació urbanística. Algunes de les fàbriques han estat rehabilitades donant pas a càlids i sofisticats estudis de disseny, oficines... Un escenari que en el seu moment va formar part de la indústria de la moda i que durant uns dies torna, d'alguna manera, a cobrar vida a través d'ella.

Una bona iniciativa per a donar-li nous usos a aquests vells i abandonats edificis i de passada atreure l'atenció de la població sobre el patrimoni industrial.