Adoberia J. Bella

Al ben mig del barri del Rec, el barri de les antigues industries adoberes d'Igualada, i a tocar amb el Museu de la Pell, trobem l'adoberia J. Bella, una fàbrica del 1913 recenment rehabilitada que acull avui la J.Bella Cluster Club, seu del clúster de la Pell d’Igualada.

 
El conjunt el formen dos edificis bessons, les adoberies J. Bella i Bernades, amb una façana davantera al carrer del Rec i una façana posterior al pati del Museu de la Pell d’Igualada. Es tracta de dues estructures de propietat municipal, adquirits respectivament els anys 2013 i 2007, de tres plantes i amb una superfície total de 1.060 metres quadrats. El primer edifici es va començar a aixecar a finals del segle XIX i, amb successives ampliacions es va constituir, a començament del segle XX, el conjunt que avui es pot apreciar. Obeeixen a una tipologia típica d’adoberia pròpia del barri del Rec, amb arquitectura modesta i responent més als criteris funcionals que exigia aleshores la seva activitat industrial, que no pas a criteris estètics.

Fotografies de març de 2015:

 

Fotografia de març de 2016:

 

Fotografies de març de 2018:

FineArt Igualada 2018: Cal Sabater

Continuant amb el recorregut industrial iniciat el passat diumenge, amb motiu de la visita al festival de fotografia FineArt d'Igualada, us deixo amb unes fotografies de l'antiga adoberia de Cal Sabater, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros.
L'edifici, d'estil modernista, es va construir en diferents fases. La primera a l'any 1912, amb posteriors ampliacions al 1913  i 1919.
Consta de dos cossos, el més elevat situat al xamfrà i l’altra més baix al carrer del Sol. El conjunt presenta una forma acastellada que recorda a la barcelonina fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch. Tots els elements tant estructurals com ornamentals estan realitzats amb toxos, remarcant les obertures, finestres i pilastres. Per les formes utilitzades i el sentit ascendent de la construcció, la sumptuositat i la monumentalitat buscada i forçada, aquesta construcció va tenir molt ressò en l’àmbit popular que li va posar el renom de “ la catedral del blanquers”.