Una tarde de enero de 1990 pasé por la carretera de Montcada y vi una enorme brecha abierta por las excavadoras en la esquina de las calles Prim y Baldrich, en la parte de atrás de la Tarrasa Industrial. El sábado, aprovechando que no trabajaban las máquinas, regresé al lugar con mi cámara Konica y un carrete Fuji de color.
Solo quedaban en pie las naves colindantes a la carretera de Montcada y a la calle Baldrich. Se hizo de noche antes de lo esperado, y me quedé con ganas de más, pero no podría volver hasta la semana siguiente, y para entonces solo la chimenea permanecía en su lugar.
Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, se constituyó en 1917 como fruto de la fusión de otras importantes industrias textiles de la ciudad, propiedad de algunas de las familias más destacadas de la época, como los Alegre.
En un principio la producción se destinó a la exportación, pero tras el paréntesis de la guerra civil, en que la fábrica se constituyó como una cooperativa obrera y adaptó sus productos a las demandas del momento, la producción centró su negocio en el mercado español.
A finales de los 50, con una baja productividad, maquinaria obsoleta, una excesiva plantilla y una fuerte competencia, inició un declive imparable que la condujo al cierre en 1967.
Tras el derribo en 1990 se construyo una gran plaza en torno a la chimenea. Años más tarde se añadieron unos bloques de viviendas y las dos torres del complejo comercial, de ocio y residencial llamado Parc del Segle XXI.
En el libro "Història Industrial de Terrassa II" editado por Diari de Terrassa y Lunwerg Editores, se dedica un extenso capitulo a esta fábrica.
Una tarda de gener de 1990 vaig passar per la carretera de Montcada i vaig veure una enorme bretxa oberta per les excavadores en la cantonada dels carrers Prim i Baldrich, en la part del darrere de la Tarrasa Industrial. El dissabte, aprofitant que no treballaven les màquines, vaig tornar al lloc amb la meva càmera Konica i un rodet Fuji de color.
Solament quedaven en peus les naus adjacents a la carretera de Montcada i al carrer Baldrich. Es va fer de nit abans de l'esperat, i em vaig quedar amb ganes de més, però no podria tornar fins a la setmana següent, i per llavors solament la xemeneia romania en el seu lloc.
Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, es va constituir en 1917 com a fruit de la fusió d'altres importants indústries tèxtils de la ciutat, propietat d'algunes de les famílies més destacades de l'època, com els Alegre.
Al principi la producció es va destinar a l'exportació, però després del parèntesi de la guerra civil, en què la fàbrica es va constituir com una cooperativa obrera i va adaptar els seus productes a les demandes del moment, la producció centrà el seu negoci al mercat espanyol.
A la fi dels 50, amb una baixa productivitat, maquinària obsoleta, una excessiva plantilla i una forta competència, va iniciar un declivi imparable que la va conduir al tancament el 1967.
Després de l'enderrocament al 1990 es va construir una gran plaça entorn de la xemeneia. Anys més tard es van afegir uns blocs d'habitatges i les dues torres del complex comercial, d'oci i residencial anomenat Parc del Segle XXI.
En el llibre "Història Industrial de Terrassa II" editat per Diari de Terrassa i Lunwerg Editors, es dedica un extens capítol a aquesta fàbrica.
1 comentario:
Son molt xules, només he xafardejat una mica el blog, però està molt bé que es facin blogs sobre el passat de la nostra ciutat, gràcies.
Publicar un comentario