La Farga de Bebié, ubicada a banda i banda del Ter, entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona, es una colònia tèxtil fundada el 1895 pel suís Edmond Bebié.
Està composta per dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos, una església, una pista esportiva i un baixador de tren. El nucli de la colònia és una gran fàbrica de naus, la fàbrica vella. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb la segona fàbrica de planta baixa i un pis, situada al marge esquerre del Ter. La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa "Edmond Bebié S.A." i pel coronament a tall de frontó semicircular.
Abans de convertir-se en colònia tèxtil existí l'antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella, on s'hi havia fabricat ferro fins al segle XVIII. A principis del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora, els orígens de la qual remunten al segle XII. Al segle XVIII els Rocafiguera van adquirir rang de noblesa i des del segle XIX residien a Vic, i arrendaven el molí a diferents moliners de la zona, fins que va ser adquirit per Edmond Bebié
Edmond Bebié Wild era un enginyer suís, director i propietari d'una fàbrica de filats de llana moguda amb energia hidràulica, al riu Aar (afluent del Rin) al cantó suís d'Aargau, prop de Zuric. L'interès pel riu Ter li va arribar a través del seu fill Ernest, que tenia com a company d'estudis un estudiant de Vic, el qual li va parlar de les possibilitats de la zona, on ja s'havien començat a instal·lar industrials catalans. Llavors Edmond Bebié va recórrer el Ter cercant un bon emplaçament, i devia ser entre 1895 o 1896 que va comprar 400 hectàrees de terreny a banda banda de Ter a la família Rocafiguera, un lloc estratègic aprofitant el meandre que aquí dibuixa el riu, on s'incloïa el molí.
La construcció de la fàbrica i la colònia incloïa una important obra hidràulica per aprofitar la concessió de 6.000 l/s. El canal de la Cúbia, de 450 m de llarg, gairebé tots soterrats, permet aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell que proporcionaven al principi una força de 600 CV. Aquest rendiment s'amplià posteriorment fins als 1000 CV
La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s'havia ampliat el 1910. El període de la Primera Guerra Mundial va ser un moment de gran expansió. Això va fer créixer la Farga de Bebié en producció i en habitatges. En acabar la guerra tenia 600 treballadors i s'havia convertit en una de les filatures més grans de Catalunya. Una mostra de la prosperitat de l'empresa és que disposava d'un taller de manyaneria i un de fusteria, i subvencionava una part de l'energia elèctrica que consumien els habitants de la colònia. A més, des de 1920, disposava d'estació de tren pròpia per a càrrega descàrrega. La importància que anava adquirint la Farga va fer que una colla de veïns plantegés seriosament la segregació del terme municipal de les Llosses i la formació d'un municipi propi, l'any 1927. La proposta va arribar al mateix governador civil de Girona, el qual no va atendre les peticions dels veïns.
La colònia va quedar molt afectada per l'aiguat del 1940, especialment el marge esquerre. Va desaparèixer l'edifici de la Fonda, part dels habitatges i l'escola. Els ponts de l'entrada i el de tren a l'exterior es van haver de refer.[5] No obstant això, els anys 40 va ser una època de creixement espectacular. Les reformes a què va obligar els aiguats i la renovació de la maquinària va donar pas a l'ampliació de la colònia. Es va inaugurar el cinema, el cafè, el forn de pa i la perruqueria, que s'afegien als serveis ja existents de la botiga de queviures i la cooperativa de consum que funcionaven des de 1920
Pel que fa als elements arquitectònics, la fabrica s'amplià el 1917 amb una nova nau de planta baixa i pis, al costat esquerre del riu. Aquesta ampliació es va fer quan la Farga va comprar el Carbur de Dalt, que no donava un rendiment suficient. Els habitatges més antics són els Tibidabo. Als anys vint es van construir els habitatges dels Sunyers i Conangle, mentre que l'església és dels anys cinquanta.
En la seva història més recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva al març del 2008.
Fotografies realitzades a l'agost de 2011.
Font:
Viquipèdia
