domingo, 24 de julio de 2011

Visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou

Des del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ens arriba aquesta interessant proposta per tots aquells interessats en el patrimoni industrial i la història:

El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ha organitzat per al divendres, 5 d'agost, a les 10 de la nit, una visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou i a la Torre de l'Amo.

El Parc Fluvial del Llobregat ha programat una activitat a la fresca que s'iniciarà amb una visita guiada a la colònia de Viladomiu Nou. Posteriorment, els participants es desplaçaran fins als jardins de la Torre de l'Amo on es projectaran els dos audiovisuals sobre la Setmana Tràgica, que ja es poden veure actualment a les golfes de la Torre. Per completar aquesta activitat a la fresca, es farà una visita guiada a la Torre de l'Amo i, en acabar, s'oferirà una copa de cava a tots els assistents.

Recordem que l'espai museïtzat de les golfes de la Torre de l'Amo ja ofereix aquests dos audiovisuals que recorden els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya, un conflicte del qual se celebra el centenari el mes de juliol de l'any anterior. L'audiovisual, titulat 'La Setmana Tràgica', explica els fets i les conseqüències de la revolta obrera a les ciutats catalanes en què, per mostrar rebuig a l'ordre establert, es van cremar convents i escoles religioses. Es fa una descripció genèrica del conflicte, les seves causes i conseqüències i els seus efectes a la societat catalana. Entre les imatges cal destacar la cessió dels drets de fragments de la pel·lícula «La ciutat cremada» (Antoni Ribas, 1976) que la seva família ha cedit gratuïtament. I el segon audiovisual explica la història del moviment obrer a les colònies de l'Alt Llobregat des de 1890 fins a la Setmana Tràgica de 1909, fent especial èmfasi en com es van viure els fets de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, incloent una investigació històrica inèdita sobre com va pujar la revolta Llobregat amunt i els fets que van tenir lloc, així com la repressió ocorreguda després. Aquest audiovisual desmunta el mite que les colònies eren uns oasis tranquils i pacífics sense revoltes ni organització obrera.

Es preveu que l'activitat a la fresca tindrà una durada de dues hores, i el cost serà de 8 euros per persona. Tots aquells que vulguin participar-hi s'hauran d'inscriure al Parc Fluvial del Llobregat.

Accés Torre de l'Amo de Viladomiu Nou: C-16, sortida 86 Gironella Sud, direcció Viladomiu Nou.

Per a més informació i reserves: 93 825 06 89, infoparc@parcfluvial.cat , www.parcfluvial.cat



lunes, 18 de julio de 2011

Derribo de Tarrasa Industrial, S.A. Enero de 1990










Una tarde de enero de 1990 pasé por la carretera de Montcada y vi una enorme brecha abierta por las excavadoras en la esquina de las calles Prim y Baldrich, en la parte de atrás de la Tarrasa Industrial. El sábado, aprovechando que no trabajaban las máquinas, regresé al lugar con mi cámara Konica y un carrete Fuji de color.
Solo quedaban en pie las naves colindantes a la carretera de Montcada y a la calle Baldrich. Se hizo de noche antes de lo esperado, y me quedé con ganas de más, pero no podría volver hasta la semana siguiente, y para entonces solo la chimenea permanecía en su lugar.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, se constituyó en 1917 como fruto de la fusión de otras importantes industrias textiles de la ciudad, propiedad de algunas de las familias más destacadas de la época, como los Alegre.
En un principio la producción se destinó a la exportación, pero tras el paréntesis de la guerra civil, en que la fábrica se constituyó como una cooperativa obrera y adaptó sus productos a las demandas del momento, la producción centró su negocio en el mercado español.
A finales de los 50, con una baja productividad, maquinaria obsoleta, una excesiva plantilla y una fuerte competencia, inició un declive imparable que la condujo al cierre en 1967.

Tras el derribo en 1990 se construyo una gran plaza en torno a la chimenea. Años más tarde se añadieron unos bloques de viviendas y las dos torres del complejo comercial, de ocio y residencial llamado Parc del Segle XXI.

En el libro "Història Industrial de Terrassa II" editado por Diari de Terrassa y Lunwerg Editores, se dedica un extenso capitulo a esta fábrica.


Una tarda de gener de 1990 vaig passar per la carretera de Montcada i vaig veure una enorme bretxa oberta per les excavadores en la cantonada dels carrers Prim i Baldrich, en la part del darrere de la Tarrasa Industrial. El dissabte, aprofitant que no treballaven les màquines, vaig tornar al lloc amb la meva càmera Konica i un rodet Fuji de color.
Solament quedaven en peus les naus adjacents a la carretera de Montcada i al carrer Baldrich. Es va fer de nit abans de l'esperat, i em vaig quedar amb ganes de més, però no podria tornar fins a la setmana següent, i per llavors solament la xemeneia romania en el seu lloc.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, es va constituir en 1917 com a fruit de la fusió d'altres importants indústries tèxtils de la ciutat, propietat d'algunes de les famílies més destacades de l'època, com els Alegre.
Al principi la producció es va destinar a l'exportació, però després del parèntesi de la guerra civil, en què la fàbrica es va constituir com una cooperativa obrera i va adaptar els seus productes a les demandes del moment, la producció centrà el seu negoci al mercat espanyol.
A la fi dels 50, amb una baixa productivitat, maquinària obsoleta, una excessiva plantilla i una forta competència, va iniciar un declivi imparable que la va conduir al tancament el 1967.

Després de l'enderrocament al 1990 es va construir una gran plaça entorn de la xemeneia. Anys més tard es van afegir uns blocs d'habitatges i les dues torres del complex comercial, d'oci i residencial anomenat Parc del Segle XXI.

En el llibre "Història Industrial de Terrassa II" editat per Diari de Terrassa i Lunwerg Editors, es dedica un extens capítol a aquesta fàbrica.

martes, 12 de julio de 2011

Terrassa Industrial, 1985

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Chimeneas de Tintorería Lanera, S.A. en las calles Montserrat y Sant Leopold. Solo se conserva la chimenea octogonal.

Interior de una nave del conjunto del Vapor Albiñana. Espacios actualmente rehabilitados.

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Algunas de las naves del entorno del Vapor Gran en la calle Sant Genís.

Fachada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.

Detalle de la entrada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.


Tarrasa Industrial, S.A. en el cruce de las calles Baldrich y Prim.

Chimenea de conjunto del Vapor Gran. Calle Baldrich.

Interior de una tintorería abandonada en la carretera de Rubí.

Tejados de Filatures Castells con la chimenea del vapor Matarí al fondo desde la calle Josep Trueta. Conjunto actualmente abandonado.

Talleres de maquinaría textil Galán, en la calle Fracesc Oller. Está era una de las visiones que tenía desde mi ventana.

Detalle de la fachada de Tintorería Dore, S.A. en el actual Passeig de les Lletres.

Estructuras de hierro en una fábrica de Can Parellada.


En el año 1985, con mi primera cámara réflex, una Konica Autoreflex TC recién estrenada, con conocimientos de fotografía muy limitados, me lancé a fotografiar durante unas vacaciones de verano algunas de las fabricas de Terrassa.

Bajo la influencia estética del movimiento Dadá y los cuadros de "máquinas amorosas" de Francis Picabia y los collages de Raoul Hausmann, las Vanduardias de entreguerras, fotografías que había visto de Edward Weston, Albert Renger-Patzsch y el matrimonio Becher, postulé, junto con un par de amigos, Juan Carlos Iborra y Toni Coarasa, con quienes en aquel entonces estudiaba 3º de BUP, el proyecto que se llamó Terrassa Industrial.

El título buscaba por una parte dejar constancia de la realidad industrial de la ciudad a mediados de los 80. Muchas fábricas estaban abandonadas, pero la fisionomía urbana continuaba siendo la de una ciudad volcada en la industria textil. Por otra parte Tarrasa Industrial era el nombre de una de las fábricas textiles más grandes e importantes, que por aquel entonces yacía sumergida en el letargo de un largo abandono, fiel reflejo de la vida de los últimos dinosaurios industriales de los que solo quedaba el esqueleto.

De todo lo fotografiado aquel agosto de 1985, prácticamente no queda nada en pie.


L'any 1985, amb la meva primera càmera réflex, una *Konica *Autoreflex TC recentment estrenada, amb coneixements de fotografia molt limitats, em vaig llançar a fotografiar durant unes vacances d'estiu algunes de les fabriques de Terrassa.

Sota la influència estètica del moviment Dadá i els quadres de "màquines amoroses" de Francis Picabia i els collages de Raoul Hausmann, les avantguardes d'entreguerres, fotografies que havia vist d'Edward Weston, Albert Renger-Patzsch i el matrimoni Becher, vaig postular, juntament amb un parell d'amics, Juan Carlos Iborra i Toni Coarasa, amb els qui per aquell temps estudiava 3º de BUP, el projecte que es va anomenar Terrassa Industrial.

El títol buscava d'una banda deixar constància de la realitat industrial de la ciutat a mitjan els 80. Moltes fàbriques estaven abandonades, però la fesomia urbana continuava sent la d'una ciutat bolcada en la indústria tèxtil. D'altra banda Tarrasa Industrial era el nom d'una de les fàbriques tèxtils més grans i importants, que aleshores jeia submergida en la letargia d'un llarg abandó, fidel reflex de la vida dels últims dinosaures industrials dels quals solament quedava l'esquelet.

De tot el fotografiat aquell agost de 1985, pràcticament no queda gens en peus.