Subestación eléctrica (10-2004)

En octubre de 2004, esta enorme construcción era cuadra de burros y palomar improvisado dedicado a la manufactura de guano más que a otra industria. De los transformadores, aisladores, contadores y demás aparamenta eléctrica no quedaba nada. El interior del edificio se mostraba majestuoso, como un enorme templo iluminado a través de las cristaleras por la luz de la tarde.
Años después, aparte de a palomas, daba cobijo a innumerables grafitis.

A l'octubre de 2004, aquesta enorme construcció era quadra de rucs i colomar improvisat dedicat a la manufactura de guano més que a una altra indústria. Dels transformadors, aïlladors, comptadors i altre aparamenta elèctrica no quedava res. L'interior de l'edifici es mostrava majestuós, com un enorme temple il·luminat a través de les vidrieres per la llum de la tarda.
Anys després, a part de coloms, donava recer a innombrables grafitis.

Can Bros (10-2004)

La colonia Can Bros nace alrededor de una masía medieval que en el siglo XVII pasa a ser propiedad de Jaume Bros, quien dará nombre a la zona.
A principios del siglo XIX se instalan en la zona una serradora y una fragua de cobre, así como un molino papelero, propiedad de Miquel Elies, quien compró la propiedad en 1816 a Vicenta Bros, mujer de Salvador Roca i Sunyol, también papelero. Elies también mando construir una elegante mansión de estilo neoclásico.
La colonia textil nace con la llegada de la familia Castells-Catarineu, procedentes de Igualada, en 1852. Se construyen progresivamente a partir de ese año los actuales edificios de la fábrica de hilatura, las casas de los obreros, la escuela y en 1897 la iglesia, obra del arquitecto Joaquim Bassegoda i Amigó. En esa época el censo de la colonia era de unos 700 habitantes.
Durante tres generaciones la familia Castells-Catarineu gestionaron Can Bros hasta que vendieron el complejo en 1921 a Fontdevila i Prat, industriales dedicados a los géneros de punto procedentes de Mataró que en la colonia se dedicaron a la producción de hilatura.
La fábrica cesó su actividad industrial en 1967, permaneciendo ocupada hasta la actualidad una pequeña zona de viviendas de obreros situada a la entrada de la colonia.
El conjunto industrial está pendiente de rehabilitación para la construcción de lofts.


La colònia Can Bros neix al voltant d'una masia medieval que al segle XVII pssà a mans de Jaume Bros, qui donarà nom a la zona.

A principis del segle XIX s'instal·len a la zona una serradora i una farga de coure, així com un molí paperer, propietat de Miquel Elies que va comprar la propietat al 1816 a Vicenta Bros, dona de Salvador Roca i Sunyol, també paperer. Elies també manà construir una elegant mansió d'estil neoclàssic.

La colònia tèxtil neix amb l'arribada de la família Castells-Catarineu, procedents d'Igualada, en 1852. Es construeixen progressivament a partir d'aquest any els actuals edificis de la fàbrica de filatura, les cases dels obrers, l'escola i al 1897 l'església, obra de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó. En aquesta època el cens de la colònia era d'uns 700 habitants.

Durant tres generacions la família Castells-Catarineu van gestionar Can Bros fins que van vendre el complex en 1921 a Fontdevila i Prat, industrials dedicats als gèneres de punt procedents de Mataró que en la colònia es van dedicar a la producció de filatura.

La fàbrica va cessar la seva activitat industrial en 1967, romanant ocupada fins a l'actualitat una petita zona d'habitatges d'obrers situats l'entrada de la colònia. El conjunt industrial està pendent de rehabilitació per a la construcció de lofts.

Fábrica de papel (9-2004)

En septiembre de 2004, regresábamos un grupo de amigos de Igualada tras asistir al encuentro fotográfico "Enfoc". Recorriendo el río Anoia encontramos por casualidad esta fábrica de papel.
Llegamos a las 5 de la tarde, sin trípodes, de modo que la mayoría de imágenes de aquella primera visita se almacenan en nuestras memorias.
Molinos de piedra, cámaras subterráneas, prensas, embarrados, jardines modernistas...
La vieja fábrica de papel escondía en su interior una gran cantidad de maquinaria del siglo XIX, o incluso anterior, en una disposición de salas y naves laberíntica. En uno de los subterraneos, en el dintel de una puerta, aparecía grabado junto al escudo familiar de la familia Romaní, una fecha: 1714. Parece ser que en 1620 la familia Romaní establece en Capellades su primer taller de fabricación de papel.
Actualmente la fábrica presenta un estado de deterioro notable, fruto del vandalismo y saqueo a que se a visto sometida por parte de chatarreros clandestinos que han desvalijado viejas prensas y maquinaria diversa de indudable antigüedad y valor histórico.
En próximas publicaciones podrá apreciarse el paulatino deterioro a que se ha visto sometida.

Al setembre de 2004, tornàvem un grup d'amics d'Igualada després d'assistir a la trobada fotogràfica "Enfoc". Recorrent el riu Anoia trobem per casualitat aquesta fàbrica de paper.
Arribem a les 5 de la tarda, sense trípodes, de manera que la majoria d'imatges d'aquella primera visita s'emmagatzemen en les nostres memòries.
Molins de pedra, càmeres subterrànies, premses, embarrats, jardins modernistes...
La vella fàbrica de paper amagava en el seu interior una gran quantitat de maquinària del segle XIX, o fins i tot anterior, en una disposició de sales i naus laberíntica. En un dels soterranis, en la llinda d'una porta, apareixia gravat al costat de l'escut familiar de la família Romaní, una data: 1714. Sembla ser que en 1620 la família Romaní estableix a Capellades el seu primer taller de fabricació de paper.
Actualment la fàbrica presenta un estat de degradació notable, fruit del vandalisme i saqueig al fet que s'a vist sotmesa per part de ferrovellers clandestins que han desvalisat velles premses i maquinària diversa d'indubtable antiguitat i valor històric.
En properes publicacions podrà apreciar-se la gradual degradació a que s'ha vist sotmesa.

Vapor Gran, Terrassa, 2002

En 2002 se iniciaron las obras de demolición de la primera fase de la rehabilitación del Vapor Gran de Terrassa, concretamente las naves situadas entre las calles Sant Genís, Baldrich y Sant Marián.
En el centro de dicha área se encontraba la zona de calderas, al aire libre, y la chimenea, que no son las originarías del conjunto. De este área se ha conservado únicamente la chimenea.
El Vapor de la Compañia, conocido como Vapor Gran, fue construido por la Sociedad Josep Oriol Maurí i Companyia entre 1855 y 1857, coincidiendo con la llegada a la ciudad del ferrocarril. La potencia de este vapor era tal, que por si solo superaba la suma que suministraban los otros 6 vapores de la ciudad hasta ese momento.

En 2002 es van iniciar les obres de demolició de la primera fase de la rehabilitació del Vapor Gran de Terrassa, concretament les naus situades entre els carrers de Sant Genís, Baldrich i Sant Marián.
En el centre d'aquesta àrea es trobava la zona de calderes, a l'aire lliure, i la xemeneia, que no són les originaries del conjunt. D'aquest àrea s'ha conservat únicament la xemeneia.
El Vapor de la Companyia, conegut com a Vapor Gran, va ser construït per la Societat Josep Oriol Maurí i Companyia entre 1855 i 1857, coincidint amb l'arribada a la ciutat del ferrocarril. La potència d'aquest vapor era tal, que per si sol superava la suma que subministraven els altres 6 vapors de la ciutat fins a aquell moment.

Informació del Vapor Gran de l'ajuntament de Terrassa

Derribo de una fábrica en la calle Mas Adey (Terrassa, 2002)

En el año 2002 fotografié el derribo de esta fábrica de la que no poseo apenas información. Se encontraba ubicada en la confluencia de las calles Mas Adey, Terol, y Frontó. En un rótulo parece leerse "Jose ... Tapiolas".

L'any 2002 vaig fotografiar l'enderrocament d'aquesta fàbrica de la qual no posseeixo pràcticament gens d'informació. Es trobava situada en la confluència dels carrers Mas Adey, Terol, i Frontó. En un rètol sembla llegir-se "Jose ... Tapiolas".

Visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou

Des del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ens arriba aquesta interessant proposta per tots aquells interessats en el patrimoni industrial i la història:

El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat ha organitzat per al divendres, 5 d'agost, a les 10 de la nit, una visita a la fresca a la colònia de Viladomiu Nou i a la Torre de l'Amo.

El Parc Fluvial del Llobregat ha programat una activitat a la fresca que s'iniciarà amb una visita guiada a la colònia de Viladomiu Nou. Posteriorment, els participants es desplaçaran fins als jardins de la Torre de l'Amo on es projectaran els dos audiovisuals sobre la Setmana Tràgica, que ja es poden veure actualment a les golfes de la Torre. Per completar aquesta activitat a la fresca, es farà una visita guiada a la Torre de l'Amo i, en acabar, s'oferirà una copa de cava a tots els assistents.

Recordem que l'espai museïtzat de les golfes de la Torre de l'Amo ja ofereix aquests dos audiovisuals que recorden els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya, un conflicte del qual se celebra el centenari el mes de juliol de l'any anterior. L'audiovisual, titulat 'La Setmana Tràgica', explica els fets i les conseqüències de la revolta obrera a les ciutats catalanes en què, per mostrar rebuig a l'ordre establert, es van cremar convents i escoles religioses. Es fa una descripció genèrica del conflicte, les seves causes i conseqüències i els seus efectes a la societat catalana. Entre les imatges cal destacar la cessió dels drets de fragments de la pel·lícula «La ciutat cremada» (Antoni Ribas, 1976) que la seva família ha cedit gratuïtament. I el segon audiovisual explica la història del moviment obrer a les colònies de l'Alt Llobregat des de 1890 fins a la Setmana Tràgica de 1909, fent especial èmfasi en com es van viure els fets de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, incloent una investigació històrica inèdita sobre com va pujar la revolta Llobregat amunt i els fets que van tenir lloc, així com la repressió ocorreguda després. Aquest audiovisual desmunta el mite que les colònies eren uns oasis tranquils i pacífics sense revoltes ni organització obrera.

Es preveu que l'activitat a la fresca tindrà una durada de dues hores, i el cost serà de 8 euros per persona. Tots aquells que vulguin participar-hi s'hauran d'inscriure al Parc Fluvial del Llobregat.

Accés Torre de l'Amo de Viladomiu Nou: C-16, sortida 86 Gironella Sud, direcció Viladomiu Nou.

Per a més informació i reserves: 93 825 06 89, infoparc@parcfluvial.cat , www.parcfluvial.cat

Derribo de Tarrasa Industrial, S.A. Enero de 1990

Una tarde de enero de 1990 pasé por la carretera de Montcada y vi una enorme brecha abierta por las excavadoras en la esquina de las calles Prim y Baldrich, en la parte de atrás de la Tarrasa Industrial. El sábado, aprovechando que no trabajaban las máquinas, regresé al lugar con mi cámara Konica y un carrete Fuji de color.
Solo quedaban en pie las naves colindantes a la carretera de Montcada y a la calle Baldrich. Se hizo de noche antes de lo esperado, y me quedé con ganas de más, pero no podría volver hasta la semana siguiente, y para entonces solo la chimenea permanecía en su lugar.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, se constituyó en 1917 como fruto de la fusión de otras importantes industrias textiles de la ciudad, propiedad de algunas de las familias más destacadas de la época, como los Alegre.
En un principio la producción se destinó a la exportación, pero tras el paréntesis de la guerra civil, en que la fábrica se constituyó como una cooperativa obrera y adaptó sus productos a las demandas del momento, la producción centró su negocio en el mercado español.
A finales de los 50, con una baja productividad, maquinaria obsoleta, una excesiva plantilla y una fuerte competencia, inició un declive imparable que la condujo al cierre en 1967.

Tras el derribo en 1990 se construyo una gran plaza en torno a la chimenea. Años más tarde se añadieron unos bloques de viviendas y las dos torres del complejo comercial, de ocio y residencial llamado Parc del Segle XXI.

En el libro "Història Industrial de Terrassa II" editado por Diari de Terrassa y Lunwerg Editores, se dedica un extenso capitulo a esta fábrica.


Una tarda de gener de 1990 vaig passar per la carretera de Montcada i vaig veure una enorme bretxa oberta per les excavadores en la cantonada dels carrers Prim i Baldrich, en la part del darrere de la Tarrasa Industrial. El dissabte, aprofitant que no treballaven les màquines, vaig tornar al lloc amb la meva càmera Konica i un rodet Fuji de color.
Solament quedaven en peus les naus adjacents a la carretera de Montcada i al carrer Baldrich. Es va fer de nit abans de l'esperat, i em vaig quedar amb ganes de més, però no podria tornar fins a la setmana següent, i per llavors solament la xemeneia romania en el seu lloc.

Tarrasa Industrial, S.A. o TISA, es va constituir en 1917 com a fruit de la fusió d'altres importants indústries tèxtils de la ciutat, propietat d'algunes de les famílies més destacades de l'època, com els Alegre.
Al principi la producció es va destinar a l'exportació, però després del parèntesi de la guerra civil, en què la fàbrica es va constituir com una cooperativa obrera i va adaptar els seus productes a les demandes del moment, la producció centrà el seu negoci al mercat espanyol.
A la fi dels 50, amb una baixa productivitat, maquinària obsoleta, una excessiva plantilla i una forta competència, va iniciar un declivi imparable que la va conduir al tancament el 1967.

Després de l'enderrocament al 1990 es va construir una gran plaça entorn de la xemeneia. Anys més tard es van afegir uns blocs d'habitatges i les dues torres del complex comercial, d'oci i residencial anomenat Parc del Segle XXI.

En el llibre "Història Industrial de Terrassa II" editat per Diari de Terrassa i Lunwerg Editors, es dedica un extens capítol a aquesta fàbrica.

Terrassa Industrial, 1985

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Chimeneas de Tintorería Lanera, S.A. en las calles Montserrat y Sant Leopold. Solo se conserva la chimenea octogonal.

Interior de una nave del conjunto del Vapor Albiñana. Espacios actualmente rehabilitados.

Taller textil abandonado en las calles Miguel Ángel y Monturiol.

Algunas de las naves del entorno del Vapor Gran en la calle Sant Genís.

Fachada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.

Detalle de la entrada de Tarrasa Industrial, S.A. en la carretera de Montcada.

Tarrasa Industrial, S.A. en el cruce de las calles Baldrich y Prim.

Chimenea de conjunto del Vapor Gran. Calle Baldrich.

Interior de una tintorería abandonada en la carretera de Rubí.

Tejados de Filatures Castells con la chimenea del vapor Matarí al fondo desde la calle Josep Trueta. Conjunto actualmente abandonado.

Talleres de maquinaría textil Galán, en la calle Fracesc Oller. Está era una de las visiones que tenía desde mi ventana.

Detalle de la fachada de Tintorería Dore, S.A. en el actual Passeig de les Lletres.

Estructuras de hierro en una fábrica de Can Parellada.

En el año 1985, con mi primera cámara réflex, una Konica Autoreflex TC recién estrenada, con conocimientos de fotografía muy limitados, me lancé a fotografiar durante unas vacaciones de verano algunas de las fabricas de Terrassa.

Bajo la influencia estética del movimiento Dadá y los cuadros de "máquinas amorosas" de Francis Picabia y los collages de Raoul Hausmann, las Vanduardias de entreguerras, fotografías que había visto de Edward Weston, Albert Renger-Patzsch y el matrimonio Becher, postulé, junto con un par de amigos, Juan Carlos Iborra y Toni Coarasa, con quienes en aquel entonces estudiaba 3º de BUP, el proyecto que se llamó Terrassa Industrial.

El título buscaba por una parte dejar constancia de la realidad industrial de la ciudad a mediados de los 80. Muchas fábricas estaban abandonadas, pero la fisionomía urbana continuaba siendo la de una ciudad volcada en la industria textil. Por otra parte Tarrasa Industrial era el nombre de una de las fábricas textiles más grandes e importantes, que por aquel entonces yacía sumergida en el letargo de un largo abandono, fiel reflejo de la vida de los últimos dinosaurios industriales de los que solo quedaba el esqueleto.

De todo lo fotografiado aquel agosto de 1985, prácticamente no queda nada en pie.


L'any 1985, amb la meva primera càmera réflex, una *Konica *Autoreflex TC recentment estrenada, amb coneixements de fotografia molt limitats, em vaig llançar a fotografiar durant unes vacances d'estiu algunes de les fabriques de Terrassa.

Sota la influència estètica del moviment Dadá i els quadres de "màquines amoroses" de Francis Picabia i els collages de Raoul Hausmann, les avantguardes d'entreguerres, fotografies que havia vist d'Edward Weston, Albert Renger-Patzsch i el matrimoni Becher, vaig postular, juntament amb un parell d'amics, Juan Carlos Iborra i Toni Coarasa, amb els qui per aquell temps estudiava 3º de BUP, el projecte que es va anomenar Terrassa Industrial.

El títol buscava d'una banda deixar constància de la realitat industrial de la ciutat a mitjan els 80. Moltes fàbriques estaven abandonades, però la fesomia urbana continuava sent la d'una ciutat bolcada en la indústria tèxtil. D'altra banda Tarrasa Industrial era el nom d'una de les fàbriques tèxtils més grans i importants, que aleshores jeia submergida en la letargia d'un llarg abandó, fidel reflex de la vida dels últims dinosaures industrials dels quals solament quedava l'esquelet.

De tot el fotografiat aquell agost de 1985, pràcticament no queda gens en peus.