miércoles, 20 de junio de 2018

La fàbrica Vella de Sallent (12-2011)

La coneguda com a Fàbrica Vella de Sallent es una de les fàbriques tèxtils cotoneres del riu Llobregat més antiga, construïda al primer terç del segle XIX.

Es va posar en funcionament el 1842 impulsada pel fabricant de cotó Josep Claret i Xambó. Va canviar diverses vegades de propietari, i va viure anys d'esplendor econòmica. El 1885 hi havia 1300 treballadors, i al 1897 va arribar a tenir 1062 telers mecànics. El 1940, “Manufacturas de Fibras Textiles, S.A.” es va fer càrrec del funcionament de la indústria. Va ser a partir dels anys 60 quan es comencen a detectar símptomes de crisi, el 1970 “Manufacturas de Fibras Textiles, S.A.” va tancar i els propis treballadors intenten reanimar la fàbrica constituint una societat Cooperativa, que va persistir fins el 1988.

Després de dècades d'inactivitat i amb un estat de deteriorament important, al 2015 van ser enderrocats la major part dels seus edificis, conservant-se la façana que dona al riu i les xemeneies.

Les fotografies, realitzades en desembre de 2011, mostren l'estat de deteriorament de la fàbrica anys abans de l'enderroc.













martes, 19 de junio de 2018

Vapor Freixa (04-2013)

L'expansió de Terrassa cap al sud, en ple boom immobiliari, després de la rehabilitació del Vapor Gran i de la reordenació urbanística del anomenat complex segle XXI, va fer que aquesta fàbrica situada al ben mig d'aquests dos sectors, fou comprada per un important grup immobiliari amb idea de rehabilitar-la i construir-hi habitatges.
Les fotografies, realitzades en abril de 2013, corresponen a la part posterior de l'edifici, oferint la sensació d'estar davant d'un edifici inacabat. L'esclat de la bombolla immobiliària va truncar l'esperança d'esborrar aquesta visió inacabada. A hores d'ara les obres de rehabilitació no han començat i ha sigut eliminada qualsevol referència al projecte de la seva rehabilitació.








miércoles, 16 de mayo de 2018

Estació de telecomunicacions (04-2013)

A l'any 1992, una important companyia de telecomunicacions va construir un centre de comunicacions per satèl·lit pensat principalment per a la retransmissió televisiva a tot el món dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Les instal·lacions eren pioneres en aquell moment, així com la seva peculiar estructura arquitectònica, en forma d'i grega al voltant d'un pati central circular avui en dia ple de vidres i runa. La tecnologia de l'equipament va quedar progressivament obsoleta fins que va cessar l'activitat al 2010, i poc temps després va ser totalment abandonat a la seva sort. Durant tot aquest temps les instal·lacions abandonades han sigut desmantellades per grups organitzats de ferrallers clandestins que no han deixat cap rastre de metall en el centre. Cables, antenes, la torre de comunicacions, alumini de les finestres i fins i tot les tanques exteriors ja van desaparèixer fa molts anys.
Tot apunta que recentment una empresa biotecnològica ha comprat l'edifici per instal·lar un dels seus centres de recerca.
Fotografies d'abril de 2013.
















miércoles, 9 de mayo de 2018

Depuradora abandonada

La depuradora objecte del present article pertanyia a una gran fàbrica tèxtil ubicada en el centre de Catalunya. La empresa en qüestió va ser acusada en diverses ocasions de delicte ecològic per abocar les aigües residuals del procés industrial al riu sense depurar convenientment.
La depuradora es molt més gran que la de molts municipis, i amb tot i això resultava insuficient pel volum de residus generats per la enorme fàbrica que ocupa 200.000 metres quadrats, pràcticament tota la superfície urbana del municipi on es troba.
L'empresa fa anys que va tancar i va ser dividida per acollir diferents industries més petites. La depuradora roman tancada i abandonada des de llavors.
Gràcies a Rubèn, Nuria, Kilian i Carlos que em van acompanyar en aquesta exploració i a Jordi per  aconseguir els permisos necessaris per accedir i fotografiar aquest indret.
















jueves, 26 de abril de 2018

Celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada

Recentment, en el marc del festival fotogràfic FineArt 2018, després d’un procés de rehabilitació que dugué a terme l’arquitecte Pep Riba, s’ha obert al públic el celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada, on s’ha instal·lat la exposició fotogràfica "Mirades" de Núria Faig.
Aquest celler fou construït entre els anys 1921 i 1922 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunell, per encàrrec del Sindicat de Vinyaters, en uns terrenys cedits per la Cooperativa Agrícola d’Igualada.
L'edifici està format per dues naus consecutives de planta rectangular, ubicades en cotes diferents, erigides amb un llenguatge arquitectònic que es pot considerar de transició entre el Modernisme i el Noucentisme: construccions de forma austera i racional, amb una composició senzilla i ornamentació relativament pobre comparada amb la d’altres cellers, tot i la importància expressiva que hi adquireix el maó com a element que ressalta les estructures.
Martinell va ser l'arquitecte responsable de la construcció de les anomenades catedrals dels vi, i d'altres edificis emblemàtics com la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, o la fàbrica Calisay d'Arenys de Mar.
Més informació