miércoles, 18 de abril de 2018

La Igualadina Cotonera

Al barri del Rec d'Igualada trobem aquesta joia de la revolució industrial: La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell o Cal Godó. Aquesta fàbrica, destinada a la fabricació de fil i teixits de cotó va ser construïda entre 1841 i 1842 seguint l'estil de les fàbriques de Manchester, i de fet es la més antiga que es conserva d'aquest estil a Catalunya. Fou un dels principals centres manufacturers de fil i teixits de cotó durant la Revolució Industrial de Catalunya i va funcionar fins al 1967.
Va ser la primera fàbrica a Igualada en fer servir com a força motriu la màquina de vapor, i també la primera en fer servir enllumenat l'elèctric al 1885.

L'edifici va ser declarat bé d’interès local l'any 1997, i Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2006. L'any 2003 fou adquirit per l'Ajuntament d’Igualada. Actualment està en procés de rehabilitació i restauració per acollir el futur Museu de la Premsa de Catalunya.

Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Igualadina_Cotonera














viernes, 13 de abril de 2018

Adoberia J. Bella

Al ben mig del barri del Rec, el barri de les antigues industries adoberes d'Igualada, i a tocar amb el Museu de la Pell, trobem l'adoberia J. Bella, una fàbrica del 1913 recenment rehabilitada que acull avui la J.Bella Cluster Club, seu del clúster de la Pell d’Igualada.
 
El conjunt el formen dos edificis bessons, les adoberies J. Bella i Bernades, amb una façana davantera al carrer del Rec i una façana posterior al pati del Museu de la Pell d’Igualada. Es tracta de dues estructures de propietat municipal, adquirits respectivament els anys 2013 i 2007, de tres plantes i amb una superfície total de 1.060 metres quadrats. El primer edifici es va començar a aixecar a finals del segle XIX i, amb successives ampliacions es va constituir, a començament del segle XX, el conjunt que avui es pot apreciar. Obeeixen a una tipologia típica d’adoberia pròpia del barri del Rec, amb arquitectura modesta i responent més als criteris funcionals que exigia aleshores la seva activitat industrial, que no pas a criteris estètics.


Fotografies de març de 2015:

Fotografia de març de 2016:
Fotografies de març de 2018:










miércoles, 11 de abril de 2018

La bòbila

La fabricació d'elements i matèries primeres per la construcció es un sector industrial summament important.
En Aquest reportatge ens endinsem en una antiga fàbrica de totxos.
Encara que molt malmesa per l'acció vandàlica, aquesta bòbila encara manté recons interessants i fotogènics.




















jueves, 22 de marzo de 2018

FineArt Igualada 2018: Somiatruites

Seguim amb el recorregut industrial aprofitant la visita al FineArt.
A tocar de Cal Sabater i molt aprop del Museu de la Pell trobem el restaurant Somiatruites, ubicat en una antiga adoberia a l’emblemàtic barri del Rec d’Igualada, reformada per l’arquitecte Xavier Andrés. La proposta gastronòmica és obra del xef David Andrés. Els germans Andrés van ser els fundadors d’aquest restaurant que va obrir les portes el 15 de juliol del 2013.
La antiga adoberia reformada per situar-hi el restaurant té un interior amb estètica industrial, amb les parets de pedra i totxo vist, mobles de disseny i retalls de cuir penjats al sostre, fent referència a l’historia de l’edifici.






miércoles, 21 de marzo de 2018

FineArt Igualada 2018: Cal Sabater

Continuant amb el recorregut industrial iniciat el passat diumenge, amb motiu de la visita al festival de fotografia FineArt d'Igualada, us deixo amb unes fotografies de l'antiga adoberia de Cal Sabater, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros.
L'edifici, d'estil modernista, es va construir en diferents fases. La primera a l'any 1912, amb posteriors ampliacions al 1913  i 1919.
Consta de dos cossos, el més elevat situat al xamfrà i l’altra més baix al carrer del Sol. El conjunt presenta una forma acastellada que recorda a la barcelonina fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch. Tots els elements tant estructurals com ornamentals estan realitzats amb toxos, remarcant les obertures, finestres i pilastres. Per les formes utilitzades i el sentit ascendent de la construcció, la sumptuositat i la monumentalitat buscada i forçada, aquesta construcció va tenir molt ressò en l’àmbit popular que li va posar el renom de “ la catedral del blanquers”.